SALVADOR DALÍ (1904 - 1989)
Salvador Dalí i Domènech va néixer el 11 de maig de 1904 a Figueres, una ciutat a la regió de l’Empordà, Catalunya. Ja de petit, va mostrar una inclinació excepcional per l’art i la imaginació. La seva família, especialment la seva mare, va recolzar aquest interès, i el va inscriure a classes de dibuix des de molt jove. La seva infantesa, però, va estar marcada per esdeveniments que impactarien profundament la seva personalitat i obra, com la mort del seu germà, també anomenat Salvador, i la mort de la seva mare quan ell tenia només setze anys.
Formació i Desenvolupament Artístic
El 1922, Dalí es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Allà va experimentar amb diversos estils artístics, des del cubisme fins al dadaisme, i va conèixer figures de la cultura espanyola com Federico García Lorca i Luis Buñuel, amb els quals establiria amistats i col·laboracions. Va començar a desenvolupar una personalitat extravagant, amb una estètica pròpia i una tècnica meticulosa inspirada en els mestres del Renaixement.
Després d’expulsions temporals per actituds rebels, el 1926 va ser expulsat definitivament de l’acadèmia per afirmar que cap dels seus professors era competent per examinar-lo. Aquell mateix any va viatjar a París, on va conèixer Pablo Picasso, una trobada que va consolidar la seva fascinació per les avantguardes i que va tenir una gran influència en el seu treball.
El Surrealisme i el “Mètode Paranoico-Crític”
A finals dels anys 20, Dalí va entrar en contacte amb el moviment surrealista a París, liderat per André Breton. Atraït pel seu enfocament en l'inconscient i els somnis, Dalí va unir-se al grup i va desenvolupar el seu estil personal, marcat per un detallisme precís, influït per la pintura renaixentista, però aplicat a imatges oníriques i irracionals. Va desenvolupar el “mètode paranoico-crític”, una tècnica única per explorar l’inconscient induint visions surrealistes a través d’una combinació d’auto-hipnosi i imaginació desbordant. Aquest mètode va permetre a Dalí plasmar les seves obsessions, pors i desitjos en les seves obres.
Entre les seves obres més famoses d’aquest període destaca La persistència de la memòria (1931), una pintura que mostra rellotges foses en un paisatge surrealista i que simbolitza la relativitat del temps i la fragilitat de la realitat. Aquesta obra, una de les icones més reconegudes del surrealisme, exemplifica el seu estil en aquest moment de la seva carrera: imatges nítides que evoquen somnis i desestabilitzen la percepció de la realitat.
Gala, Musa i Companya
El 1929, Dalí va conèixer Gala Éluard, una dona deu anys més gran que ell, que es convertiria en la seva musa, amant i esposa. Gala, amb el seu caràcter fort i la seva intel·ligència, va tenir un paper clau en la seva vida i carrera, inspirant-lo i gestionant la seva obra i finances. La relació amb Gala va ser intensa i complexa, però va donar a Dalí l’estabilitat i el suport emocional que necessitava per desenvolupar la seva obra.
La Polèmica i la Ruptura amb els Surrealistes
Durant els anys 30, Dalí va guanyar notorietat internacional, tant per la seva obra com pel seu caràcter extravagant i provocador. Tanmateix, les seves relacions amb altres membres del moviment surrealista es van deteriorar, especialment per les seves posicions polítiques i el seu suport obert a Franco. Els surrealistes, liderats per Breton, van expulsar-lo oficialment del grup el 1934. Dalí, no obstant això, va continuar identificant-se com a surrealista, afirmant que “jo sóc el surrealisme”.
Èxit als Estats Units i Innovacions Artístiques
El 1940, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Dalí i Gala es van traslladar als Estats Units, on van residir durant gairebé una dècada. A Amèrica, Dalí va obtenir un èxit enorme, i la seva fama va créixer encara més gràcies a la seva habilitat per autopromocionar-se. Va experimentar amb diverses disciplines, com la moda, el cinema, la fotografia i la joieria, i va col·laborar amb figures com Walt Disney i Alfred Hitchcock. Aquests projectes reflecteixen l’interès de Dalí per trencar les barreres entre alta i baixa cultura i el seu desig d’expandir el surrealisme més enllà de la pintura.
Retorn a Catalunya i Últims Anys
El 1948, Dalí i Gala van tornar a Catalunya, i es van establir a Portlligat, on Dalí va construir la seva famosa casa-taller. Durant els anys 50 i 60, va experimentar amb temes religiosos i científics, inspirant-se en el catolicisme i en les teories de la física quàntica. Aquesta etapa, coneguda com el seu període “místic-nuclear”, va produir obres com L’Últim Sopar (1955) i Corpus Hypercubus (1954).
Els últims anys de la seva vida van estar marcats per la decadència física i emocional, especialment després de la mort de Gala el 1982, que el va sumir en una profunda depressió. Salvador Dalí va morir el 23 de gener de 1989 a la seva ciutat natal de Figueres, on s’aixeca el Teatre-Museu Dalí, una de les majors col·leccions de les seves obres i un dels seus últims grans projectes.
Llegat i Influència
Salvador Dalí va redefinir l'art del segle XX amb la seva imaginació radical i la seva tècnica detallada. La seva obra va més enllà de la pintura, influint en la moda, la publicitat, el cinema i altres disciplines. Amb el seu geni i la seva excentricitat, Dalí va aconseguir portar el surrealisme al gran públic i va deixar un llegat inoblidable que continua fascinant a espectadors i estudiosos de tot el món.